El temps

Situación actual en rovaniemi

ELS SAMIS


Els sami són la població indígena que viuen al nord de la península escandinava. A finals del segle XX vivien en la Lapònia uns 30.000 lapons o sami, com ells s’anomenen a sí mateixos. La paraula sami significa “gent dels pantans”, ja que la regió està coberta de zones pantanoses.

La Lapònia cobreix un ampli territori del nord d’Europa: des del nord de Noruega fins la península de Kola, Rússia. Com que són un poble tradicionalment nòmada, dedicat a la cria de rens, la pesca, la caça i l’artesania, els sami estan repartits entre diversos estats europeus: uns 20.000 sami viuen a Noruega, entre 5.000 i 8.000 viuen al nord de Suècia, 2.500 viuen a Finlàndia i 2.000 viuen a la península russa de Kola. Aquestes dades, però, són estimacions, ja que no existeixen estadístiques oficials de la seva població.

Els sami són un poble amenaçat social i culturalment per altres cultures més fortes. És per aquest motiu que no tota la població parla la llengua sami. Només la meitat de la població, aproximadament, conserva avui en dia el seu idioma, del qual hi ha deu variants diferents. Com a curiositat, destaca que tenen unes 400 paraules per anomenar als rens. A més, els sami parlen també la llengua del país on viuen la major part de l’any, ja sigui finlandès, noruec, suec o rus.

La seva creença religiosa és tradicionalment animista. Segons les antigues creences, tots i cadascun dels elements de la natura, des dels animals fins als minerals, tenen ànima.

Els arqueòlegs han trobat evidència del poblament de les costes àrtiques escandinaves des de fa 11.000 anys fins da 6.000 anys per un poble que vivia de la pesca i de la caça de rens salvatges. També han trobat ceràmiques dels avantpassats dels sami que daten de fa 3.500 anys. Els sami es van establir a la península escandinava fa més de 3.000 anys. Van arribar-hi des d’Àsia. Durant l’Edat Mitjana, els víkings els van anar empenyent cap al nord del cercle polar àrtic.

A partir del segle XVII, amb l’enfortiment de les monarquies escandinaves, els regnes de Noruega i Suècia van intentar assimilar als sami convertint-los al cristianisme i prohibint la seva llengua. A mitjans del segle XX, com a conseqüència de la reivindicació dels seus propis drets, es va establir el Consell Nòrdic Sami entre els sami de Finlàndia, Noruega i Suècia.

Avui en dia, els samis es consideren la població aborigen d’Escandinava i reivindiquen els seus drets com a poble indígena. Malgrat que en cara hi ha qüestions pendents sobre els seus drets sobre els recursos naturals de la Lapònia, els sami gaudeixen de reconeixement oficial i, en algunes universitats escandinaves, s’imparteixen classes d’idioma i cultura sami.

CULTURA
La cultura tradicional sami ha estat fortament influenciada per les activitats de caça i pesca. Avui en dia, només una escassa proporció de samis (10%) són nòmades que es dediquen a la cria de ren, però aquesta dimensió tradicional de la vida dels samis continua sent preponderant en la cultura d’aquest poble. La pesca en els fiords també ocupa un lloc important en la vida i la cultura sami.

MÚSICA
La música tradicional és anomenada cant Yoik. El Yoik ha estat la forma d’expressió musical dels samis des de temps remots. Molta gent sami ha adquirit la seva pròpia melodia, com si fos el seu nom o com una rúbrica musical. A més, les melodies poden descriure l’aparença o la personalitat d’algú. El yoik pot, a la vegada, contenir lletra, tot i que regularment són improvisats. Ja que les melodies estan tan avingudes a les persones, un pot dir que esta yoikiant a algú en comptes de dir que esta yoikiant sobre algú.

La majoria de les melodies acostumaven a ser sobre persones. De tota manera, animals i llocs també poden tenir el seu propi yoik. Mentre que els yoiks sobre persones són relativament nous, els yoik sobre animals són molt antics.

Tots aquests elements van fer del yoik una manera molt especial d’expressar la relació entre un mateix i la naturalesa. El yoik és molt ric i subtil. Tot i això, per aquells que no estan acostumats a ell, pot resultar incomprensible i monòton.

Amb el pas dels anys el yoik ha rebut prejudicis i repressió. Tot i això, continua amb vida. A més, el yoik ha adquirit un nou valor com a símbol cultural i és aplicat a nous contextos.





LLENGUA
Les llengües sami es parlen en una zona que s’estén des de Dalarna, Suècia central, fins a l’extrem de la península de Kola, Rússia. Les llengües sami estan especialment relacionades amb les balto-fineses, una branca de la família uràlica, de la qual el finès és una llengua pròxima, ja que la divisió en el tronc baltofinès-sami es va produir cap al 2.500 a.C., quan la cultura indoeuropea va arribar a les costes de Finlàndia. Tanmateix, tot fa pensar que abans d’això els sami parlaven un idioma diferent al que després van adoptar amb motiu de les invasions.

En la literatura, les variants sami han estat tractades com a dialectes a causa de la seva correspondència uniforme en fonologia i la similitud en gramàtica i vocabulari. No obstant, sis de les variants regionals tenen formes estandarditzades d’escriptura, de manera que és més justificable parlar en aquests casos de llengües. La resta de varietats sami són parlades per uns pocs individus d’avançada edat.

Una tercera part de la població sami parla la variant septentrional. Les variants ume, pite, akkala i ter són parlades per gent gran. L’inari meridional i el sami sklot el parlen entre 300 i 500 persones cadascun d’ells. El sami kildin el parlen unes 1.000 persones i, el lule, unes 2.000 o 3.000.

ORGANITZACIÓ POLÍTICA
Els samis van resistir durant més d’un segle els intents d’assimilació de la societat no lapona. L’any 1903, un diari polític, el Sagai Muittalaegje, va denunciar vigorosament aquestes temptatives d’assimilació. Aquesta presa de posició va animar altres activitats polítiques que pretenien donar suport als samis sen la preservació de la seva identitat cultural i la seva manera de viure. L’any 1917 es va celebrar la primera concentració de sami. Després de la Segona Guerra Mundial, es va fundar l’Associació de Ramaders de Rens Lapons. L’any 1956, es va crear el Consell Nòrdic dels lapons, en tant que òrgan d’enllaç entre els sami noruegs, finlandesos i suecs. Després de la desaparició de la Unió Soviètica, els sami de la península de Kola es van associar al Consell, que va ser rebatejat “Consell Saami” l’any 1991. La creació d’un Parlament sami (Sameting) l’any 1989 va reforçar el coneixement lingüístic, cultural i legal dels sami.

El 6 de febrer és el dia nacional sami en commemoració de la data de la primera Conferencia Saami. La bandera lapona va ser adoptada l’any 1986: el cercle a la meitat vermella significa el sol i a la blava la lluna. Les franges són les mateixes dels colors de la roba i també les quatre seccions del territori. S’han constituït Samediggi, parlaments lapons oficialment reconeguts, més com a òrgans consultius que legislatius, a Noruega (1989), Suècia (1993) i Finlàndia (1996). Els tres parlaments es van reunir en una assemblea en Trondheim el 6 de febrer de 1997.

LA FESTA DE BEIWE
Beuwe és la deesa de la fertilitat, la primavera, el Sol i el seny venerada pels sami. En el mite sami, viatja amb la seva filla Beiwe-Neia a través del cel en un recinte cobert per ossos de ren, amb el que tornen les plantes verdes després del hivern, per a que els rens puguin menjar. També era cridada a restaurar la salut mental dels que es van tornar bojos degut a la continuada obscuritat del llarg hivern.

Els adoradors de Beiwe sacrificaven rens blancs femelles, i amb la carn feien fils i pals, adornant el llit amb cintes de anells. També cobrien les portes amb mantega per a que Beiwe pogués menjar i així començar el seu viatge un cop més. Això s’anomena el Festival de Beiwe. Esta associat a la fertilitat de plantes i animals, en particular, el ren.

El Solstici d’Hivern també és una celebració molt popular a la cultura sami.

UN CONTE SAMI: LA NOVIA DEL GUERRER
Hi havia una vegada un dur guerrer que volia casar-se amb una noia sami. El pare de la noia no es va atrevir a negar’s-hi i va acceptar, agraint-li l’honor que li feia. Però va decidir que la cosa no quedaria així.

En l’acord amb el guerrer, havien decidit un dia determinat en el que ell vindria a recollir a la noia. Quan aquest dia va arribar, efectivament, el guerrer es va presentar. El pare, mentrestant, havia preparat un tronc de fusta al que havia vestit amb la roba de la seva filla. Per fer-ho, havia agafat una faldilla nova, una còfia nova, un cinturó de plata i sabates i cintes noves. Quan va acabar, va col·locar aquesta figura en un racó de la seva tenda i li va tapar el cap amb una tela, com si fos el pesat vel que porten les novies lapones.
A l’entrar el guerrer a la tenda i veure la seva futura dona en un racó, preparada pel casament, es va quedar molt content i no va tornar a sortir per discutir amb el seu futur sogre l’entrega dels rens que li corresponien com a dot.

Mentrestant, la filla s’havia amagat amb un trineu i uns rens en un lloc proper. Va esperar durant tot el dia amagada.

A la nit, quan el guerrer es disposava a sopar, el pare de la noia va marxar dissimuladament cap al lloc on era la seva filla i els dos van fugir precipitadament.

El guerrer, que no se n’havia adonat de res, va entrar finalment a la tenda i es va dirigir cap a la seva futura esposa, ordenant-li que li fes el sopar. Però la jove, que en realitat era un tronc, no es va moure. El guerrer va tornar a demanar-li-ho. Però res. Pensant que potser la noia tenia vergonya, l’home va decidir preparar-se ell mateix el sopar. Quan va acabar, va tornar a dirigir-se a la novia, indicant-li que s’acostés i li servís el sopar. Al no moure’s la noia, el guerrer va tornar a creure que se sentia intimidada i es va servir ell sol. La noia tampoc es va moure quan ell li va ordenar que mengessin plegats, ni molt menys quan li va dir que havien d’anar a dormir.

El guerrer, enfadat després de tenir tanta paciència, va decidir anar ell mateix a per la noia. Al agafar-la en braços i veure que es tractava d’un tronc, es va indignar de tal manera que va sortir de la tenda amb el propòsit d’enganxar al sami i a la seva filla allà on fos.

Tanmateix, el temps s’havia complicat: una tempesta de neu, amb temperatures gelades i vents gèlids, no el deixaven avançar. De cop, va aparèixer la lluna, brillant i clara. El guerrer va creure que era el sami, qui havia encès una espelma per escalfar-se una mica. Es va dirigir cap a la llum, però no hi arribava mai per més que es dirigís cap a ella. Al final, va pujar a un arbre per veure on es trobava, però no va arribar a baixar. Es va quedar gelat i va morir.

CURIOSITATS
L’ús de la paraula lap(p) és originari de Suècia i Finlàndia. A Escandinava, “lapp” també vol dir roba de captaire. La paraula també s’utilitza per dir “inculte” o “burro”, a més d’altres significats com “perifèric”. Aquest terme mai s’ha utilitzant en els idiomes sami, donat que ells es refereixen a si mateixos com Sámit o Sápmelas.

Actualment, les institucions i els mitjans de comunicació escandinaus no utilitzen un altre terme que no sigui Samis. El terme “lapp” és considerat pejoratiu.